Forner, Fra Robert

(Vinarós, cap a 1675 -Tortosa 1712). Segon Abat vinarossenc de Benifassà. Qualificador del Sant Ofici i Diputat del Regne. Va ser elegit abat per primera vegada en 1696, donades les seues grans qualitats després del manament de l’abat santmatevà, Fra Manuel Castell. Es va oposar a les pretensions morellanes molt intenses en 1697 i 1698, de convertir el seu arxiprestat en Col.legiata. Va visitar el seu poble Vinarós per la festa de sant Sebastià i sant Sebastianet en 1698, celebrant grans solemnitats amb motiu de la seua estada. Durant part del seu quatrieni i del següent es van patir les guerres civils de Successió, quedant tota la comunitat i el convent molt mal parats tant en la part física com espiritual. Fra Robert va denunciar el seu abat, Gregori Oliver de Boteller qui en 1704 havia visitat l’arxiduc pretenent Carles III que agraït l’havia nomenat membre del seu consell secret. L’Abat, amb vint-i-tres monjos van haver d’abandonar el convent, quedant desterrats i diseminats per Catalunya. Eixe fet li va causar moltíssims remordiments i encara que els quatre monjos que quedaven al seu costat el van elegir abat en 1708, va passar dies de turment lluny de Benifassà en Vinarós, La Sénia, i Tortosa, on finalment va morir, abans d’acabar el seu quatrieni reglamentari, el 20 de febrer de 1712. Revestit de pontifical, el seu cos va ser traslladat a Benifassà, sent soterrat en la Sala Capitular del Convent baix una llosa sepulcral esculpida amb les seues armes. Borrás Jarque s’equivoca clarament quan afirma que fra Robert Forner estava present en el trànsit del futur Rei d’Espanya Carles III, qui va passar per Vinarós en 1731, ja que queda clar que en aquell any Fra Robert ja havia mort. La vida del convent va tardar després molts anys en recuperar-se. El 1712 el nou abat Edmundo Reverter va refer la comunitat tenint més de 30 monjos, i reparant els danys soferts pel monasteri. Morella pretenia llavors endur-se la comunitat, a fi d’aixecar la condició de la seua arxiprestal, oferint ajut econòmic i dotar-la de canongies, però els monjos no van acceptar la proposta.