(Vinaròs, 26-IX-1718-Trujillo, cap a 1785?). Metge i arqueòleg notable. Pare de l’eminent polígraf, Joan Baptista Pau Forner Piquer. Va estudiar a València on va ser alumne de Josep Andreu Piquer i Arrufat. Quan aquest eminent professor va passar a Madrid com a proto-metge de la Cort, Forner va traslladar-se allí amb ell com a ajundant i es va casar després amb la neboda del seu mestre, Manuela Piquer i Saragossà, natural de Godall. Forner exerciria després la Medicina en El Pardo, Mèrida, Guadalupe, Almodòbar, Alcàntara, etc. En Guadalupe va formar part de l’Escola de Guadalupe, puntera en la Medicina durant els segles XVII i XVIII. En Mèrida li va naixer el seu primer fill Joan Baptista Pau, eminent escriptor que duria els cognoms del pare, renunciant sempre al de Piquer, de la mare. En Mèrida es va afeccionar a l’arqueologia, reunint importantíssimes col.lecions de monedes que guardava en l’Hospital on treballava, on va ser amenaçat amb l’expulsió. La seua col.leció de monedes árabs les va donar als museus de Madrid i les seues troballes romanes van ser el germen de l’extraordinari Museu Arqueològic de Mèrida, tan famòs en l’actualitat. Va ser autor de diversos treballs sobre numismàtica per a l’Acadèmia de la Història i Antiguitats de Mèrida, on exercia en 1756, , i de tractats sobre aigües medicinals, que va publicar posteriorment el seu fill, com «Noticia de las aguas minerales de la fuente de Solan de Cabras, en la Sierra de Cuenca». Aquest eminent personatge que té un carrer dedicat a Mèrida (Badajoz), per desgràcia, apenes el coneixen els vinarossencs.