Guerra de la unió

(1347-48). Aquesta guerra civil desencadenada pel poble en contra del seu Rei Pere IV el Cerimoniòs, va tenir prou repercusió en el nostre Maestrat, ja que els pobles van lluitar tots «units» contra el seu representant, el Maestre de Montesa Pere de Thous, el qual s’havia posat obertament a favor del ban del rei. Volia aquest entre altres coses que tots estiguessen regits pels mateixos furs, els valencians, que per altra banda resultaven més avantatjosos, però els pobles protestaven per haver-los suprimit i requisat una sèrie de documents dels seus privilegis particulars. Així van jurar “la Unió”, sembla ser en agost de 1347, perquè el Comanador Major de la Orde havia amenaçat amb una fortíssima multa de mil morabatins d’ or. La guerra civil d’aquests anys es va vore augmentada per la més famosa i trísta «Pesta Negra», que va assolar tota Europa, reduïnt la seua població més d’una tercera part. La Unió Aragonesa va ser derrotada en la famosa batalla d’Epila, el 21 de Juliol de 1348, i la Valenciana va ser-ho al desembre del mateix any, el dia 9, entrant el rei trionfant en València al dia següent. Pareix que Castelló i les nostres terres van ressistir un poc més. Els executats després de finalitzar la guerra van ser dotze en Saragossa, vint en Valencia, tretze en Castelló i vint-i-nou en Albocàsser, destacant per tant aquesta última població per la tremenda repressió que va patir en vides humanes, perquè la económica la van sofrir quasi tots els pobles del Maestrat:. Els 132.000 sous barcelonesos que el rei va convindre amb el Maestre que li havien de donar els seus pobles, a més a més del terç d espècies durant tretze anys, de blat, civada, vi, llana, teles, etc. Pere de Thous va augmentar també la quantitat i la va distribuir segons la participació de les poblacions en la guerra. Van haver de passar els representants locals pel despatx del Maestre en Sant Mateu per a rebre el perdó i acceptar la penitència, el primer dia, el 12 de Març de 1349 els pobladors del mateix S. Mateu, el dia 20 d’abril, Ares, i el dia 4 a més a més del nostre Vinaròs van acudir Onda, Alcalà, Polpís, Castellnou, Peníscola, Benicarló, Les Coves, Alcocebre i Vilafamés. Posteriorment van anar passant els altres, exceptuada Cervera, que va estar sempre a favor del Rei. Les quantitats que les poblacions més pròximes van haver de pagar entre els anys 1349 i 1352 van ser les següents: Vinaròs va pagar 15.000 sous, Benicarló, 25.000; Peníscola, 30.000; Alcocebre, 2.000; Tirig,1000; Salzedella, 28.000; Albocàsser, 40.000; Onda, 40.000. Es veu com la proporcionalitat estava en el nombre d’habitants, al menys en les poblacions de Vinaròs, Benicarló i Peníscola. Com diu Miralles Sales en els pobles del Maestrat, el privilegi de la primícia va quedar reduit a la mitja primícia a conseqüència d’haver-la venut a la Orde de Montesa per a poder pagar la multa d’uns 140.000 sous que el Maestre Pere de Thous havia convingut amb el rei Pere, a causa d’ haver ajudat els unionistes i participat en la guerra. Així mateix es va perdre el privilegi d’ host i cavalcada. Poblacions com Culla, Adzeneta, Sant Mateu, Albocàsser, Vistabella, Benafigos i el lloc de Boy van haver de renunciar als Furs d’Aragó i passar als de València i Culla, Salzedella, Benassal, Adzeneta, Visstabella, Benafigos i el lloc de Boy van cedir la meitat de les primícies a l’Orde de Montesa, com referia Miralles Sales. El nostre historiador Ràfels García va escriure les següents generalitats sobre aquesta guerra, baix el títol de «Vinaroz en la època del Interregno»: «Durante esta guerra Vinaroz no sufrió reveses ni contrariedades de importància. Sólo de vez en cuando llegaban á conocimiento de sus habitantes noticias de la guerra, siendo la única molestia que estos experimentaron la presencia de algunas tropas, que pocas veces pasaron por la villa, además de las impresiones que producían en el vecindario las nuevas victorias ó derrotas, triunfos ó desastres, accidentes propios de la guerra, que no influían en modo alguno en la alteración del orden y tranquilidad de sus moradores.» (Vide García Edo en “Documentos de la Orden de Montesa referentes al Maestrazgo” publicat pel Butlletí del CEM en 1987, pàg. 5).