Història – Historiadors locals

Fou l’any 1699 quan el Doctor Francesc Guilló va escriure al final del primer volum de baptismes de la Parroquial que va transcriure en un sol els dos primers per estar aquests en molt mal estat sobre 1699 unes primeres notes històriques molt interessants. Josep OLIVER GINER, (Vinarós, 1815-1905). Autor de unes notes manuscrites escrites en dos volums baix els títols de «Noticias Históricas de Vinaroz» i «Mesa Revuelta» i de dos quaderns, «Diferentes Noticias» i «Cuaderno en que constan algunos acontecimientos de Vinaroz, desde 1873 a 1880», molt importants per a conèixer les accions dels francesos en la guerra de la Independència i sobre les guerres carlines, relatives al nostre poble, que ell va viure en pròpia carn. Es a dir, era coetani dels fets i els contava com a testimoni de primera mà o «de visu». Comprenien un període des de 1800 a 1880. Dits manuscrits foren regalats pel seu net, mossèn Isidor Bover Oliver, a l’Arxiu Parroquial. Borrás Jarque va utilitzar molt dites notes en la seua Història, copiant trossos sencers com l’atac d’Alcanar, el desembarcament del General Ortega en la Ràpita, la del «Asgarrats» d’Alcalà, etc. i extractant moltíssimes altres notícies que ell (Borrás) no havia viscut; el tránsit de la Reina Isabel II i quasi totes les que comprenen el capítol X del seu segon volum les va utilitzar també d’elles, per això el cita en 31 pàgines. JOSEP RÀFELS GARCÍA. Aquest important patrici vinarossenc va recopil.lar molt diverses notíciesi altres soltes titulades “Efemérides Históricas de Vinaròs” que va ordenar com en un volum que l’Ajuntament va prometre publicar, però que desgraciadament va quedar inèdita. Alguns dels seus més interessants i novedosos temes foren publicats a la Revista San Sebastián, als anys 1908 i següents, en que colaborava el seu fill pintor i excel.lent dibuixant. Segons les investigacions d’algun dels membres de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” que va voler seguir el rastre d’aquest important document per a Vinaròs, pareix ser que el seu net que seguia la carrera diplomàtica, va regalar el volum únic al General Franco i segurament déu dormir per algun racó d’algun arxiu de la Nació. Per sols eixe fet d’historiador a Ràfels sel va declarar “Fill Predilecte de la ciutat”, encara que les notes publicades no deixen de ser prou incompletes e inconexes. El rector arxiprest, mossèn PASQUAL BONO BOIX, aprofitant l’Arxiu Parroquial i la seua revista “San Sebastián” va deixar plasmades en les seues pàgines les seues inquietuds investigadores històriques que va saber transmetre després al seu cunyat JOAN MANUEL BORRÀS JARQUE que ja va dedicar gran part de la seua vida a escriure i publicar la “Història de Vinaròs”, escrita en dos volums i premiada per “Lo Rat Penat” de València, constitueix una de les més importants fonts documentals amb que es compta, donat que els arxius parroquial i municipal foren exhaustivament investigats per l’autor. L’obra ja va ser publicada als anys 1929 i 1931 en que finalitza, tallant l’autor la seua obra voluntàriament en iniciar-se la segona República. El seu mèrit radica principalment en que gràcies a ell es coneixen moltíssimes notícies que desgraciadament desprès es van perdre irremissiblement donat que l’Arxiu Parroquial va ser pràcticament destruït durant la Guerra Civil de 1936, a excepció feta dels “Quinque Libri” o llibres de registres parroquials. Joan Bover opinava d’aquesta obra que resulta com “La biblia” perquè allí està pràcticament tot i realment és així de cert. També mereixen citar-se les memòries escrites i publicades en entregues setmanals del setmanari “Vinaròs” de JOAN RIBERA GONEL, que porten per títol “Al servicio de Vinaroz”.El cardenal VICENTE ENRIQUE I TARANCÓN va publicar una de les seues obres “Recuerdos de Juventud” que ve a ser una interessant obra històrica sobre la postguerra immediata referida en moltes de les seues pàgines a Vinaròs. JOAN BOVER PUIG, arxiver i cronista oficial, continuador en els càrrecs de l’erudit sacerdot morella, mossèn MANUEL MILIÁN BOIX, encara que sols té escrits xicotetes obres referides al convent de les monges clarisses, a l’orgue de Vinaròs i als antics convents de Sant Agustí i Sant Francesc, ha transcrit nombrosíssims documents publicats quasi sempre al setmanari local “Vinaròs” i més poc en altres. AGUSTÍ DELGADO AGRAMUNT, gran bibliòfil de temes i autors vinarossencs i recopil.ador en la seua obra “Vinaròs, sus hombres, sus nombres” de més de 200 biografies de personatges destacats i “Vinaròs a través de los textos literarios” on recull les cites dels escriptors més clàssics que nomenen a Vinaròs en les seues obres, que no són pocs. ARTURO OLIVER FOIX, arqueòleg de la Diputació, autor de nombrosos treballs d’investigació local (vide id.). SEBASTIÁN ALBIOL VIDAL, advocat i amb gran predilecció pel periodisme, va fundar els setmanaris Crónica de Vinaròs, El Servol, i és autor de llibres magnífics com “El colegio de abogados de Castellón”, “Esplendor y declive económico de Vinaròs” (2008), SEBASTIÀ BAILA PALLARÈS professor de Geografia i Història de la Universitat Jaume I, té diverses obres referides al desenvolupament urbà i demografía de Tortosa i Vinaròs, la “Història del Vinaròs Club de Futbol”, i principalment una magnífica composició de “Lloc, Vila, Ciutat, Evolució urbana de Vinaròs” de grans proporcions i que aporta grans coneixements a la llarga història de segles del nostre poble. JOSEP ANTONI GÓMEZ SANJUÁN va escriure un “Epítome de la Història de Vinaròs de Joan Manuel Borràs Jarque” i també nombrosos articles que igualment apareixen publicats al setmanari local. SANTIGO ROIG MAFÉ va publicar l’any 2001 una breu Història de Vinaròs en castellà, molt més senzilla, novedosa i fàcil de llegir. Quasi totes aquestes obres que es poden enquadrar dins de la historiografia romàntica, a les quals no se’ls pot negar el seu interès, mèrit notable i esforç, i que han contribuït a crear una gran consciència local, que cada vegada atreu més seguidors com queda patent en les visites guiades que realitza l’actual arxiver Xavier Palomo pels carrers de Vinaròs.