Les primeres pàgines impreses a la nostra ciutat es deuen a Joan Botella Carbonell que va ser el director i l’impresor dels primers periòdics locals. Era maçó i tenia la llibreria a la plaça de Jovellar, número 3; per tant podem dir que era el local que avui dia ocupa encara la llibreria «Els Diaris», o tal vegada la casa del costat. A Joan Botella es deuen els títols de periòdics locals com «El Mediterráneo» (1882), «El Defensor» (1883), «El Batallador» (1885), «El Democrata vinarocense» (1892) «La Concordia» (1892), Bromas y veras» (1894). Com vorem, les impremtes tenen una intensa activitat des de la seua implantació i serveixen sovint als seus propietaris per fer la propaganda de les seues idees polítiques, però sense dixar escapar les de idees contraries per alló de que “el negoci és el negoci”. Així com hem vist que el Sr. Botella era maçó i la major part de les publicacions eren de tendència d’esquerres, no va ser obstacle per publicar «La Concordia» de caràcter profundament catòlic. Les impremtes dels germans Àngel i Antoni Fernández Tormo apareixen en 1893 amb «El Ideal», «La Fulla de Col» i un llarg etcètera que s’allarga fins a principis del segle XX en que compagina el treball amb un altre impressor, Daniel Delmàs, propietari de la IMPRENTA MODERNA (de 1904 a 1932), instal.lada al carrer Major, nº 37 (en 1915-1916) i Plaça Sant Antoni. Antoni Fernandez Tormo tenia la impremta en el Carrer del Socors o de Ruiz Zorrilla, 41; allí va aparèixer en 1897 la novena de Santa Victòria, la primera impresa en la localitat ja que abans totes apareixien publicades a València i el primer reglament de la Societat de Fusters (1901); el seu germà , Angel, era el que la tenia en eixe mateix any en el carrer Major, 39 i en 1916 la té al carrer de Castelar (Sta. Magdalena) número 27. A ell es deuen les publicacions de fulls polítics solts i periòdics de tendència republicana com «El Socialista» (1920) i «Patria Nueva». En 1916 tenim també la impremta propietat dels senyors J. Gasulla i A. Miralles que la tenen situada al carrer de Ràfels Garcia, 9. En 1918 apareix la impremta d’Àngel Fernández situada al carrer de Gasset, número 31 (carrer de sant Tomàs) i ara a càrrec de A. Miralles, suposem que per malaltia o mort del tal Àngel Fernández. Cap a 1923 ja apareix el morellà JOSEP SOTO, regentada després pels fills i després pel net, al carrer del Socors, nº 30. Han continuat també encara els descendents dels Fernández, Alexandre i Àngel, pare i fill, fins als nostres dies. El senyor Alexandre Fernández, propietari de Gráficos Fernández, nom que ostentava des de 1931, per sequir la línia política (republicana i d’esquerres) del seus antecessors, va ser postergat després de la guerra civil (1936-1939), però la seua professionalitat li van fer ser mereixedor de molts bons treballs, gràcies al seu esforç i qualitat. Aquesta última empresa, després de fer fallida cap a principis dels anys norata, s’ha desdoblat en dos com la Litografia LINEART, nascuda com a Cooperativa dels seus treballadors. Cap als anys cinquanta es va establir també en Vinaròs la imprempta Ripoll, procedent de la veïna Benicarló , d’on era el seu propietari. No va tenir massa èxit ni durada i d’ella queden pràcticament sols en el record els programes comercials que s’editaven amb motiu de les festes locals de Sant Joan i Sant Pere.
L’empresa Gráficas Balada, propietat del que fon alcalde Francesc Balada Castell i ara GRAFVI, del seu fill Xavier Balada Ortega, va nàixer en 1973, imprimint llavors «Goles en la Comarca» i després els periòdics locals Crónica de Vinaròs (1990), Tribuna del Maestrat (1992), Servol (1995).
La imprempta CASTELL, propietat de Francesc Castell Arasa, va nàixer de la maquinària de la impremta Ripoll; funciona al carrer abans dit de Garcia Morato i actualment del Doctor Alexandre Fleming, des de 1976 aproximadament; allí s’han imprès moltes postals modernes, en color, de la nostra ciutat. Castell Arasa crea en 1995 la primera editorial vinarossenca «ANTINEA» i molt seguit la revista “7 Dias”. La imprempta COSTA I BORRÀS és propietat d’Anna Fibla i en ella s’imprimeix la revista mensual CRÓNICA. Totes les impremptes actuals, amb més o menys activitat continuen encara, a diferent nivell, segons els seus mitjans i la seua nova tecnologia, els pot permetre captar clients de molt diversa procedència. De les empreses MIALFO de Castelló o de DASSOY de Sant Carles de la Ràpita, que també han publicat i publiquen el nostre setmanari, L’ESTEL, d’Alcanar i PRATSEVALL, de Benicarló, sols les nomenem per dixar constància d’elles i no les tractem per no ser de la localitat i no ser aquest el motiu o competència de la present obra.