Jovellar, Plaça

Nom de la plaça més cèntrica i popular del poble. Se li va dedicar al General Jovellar el 20 de juny de 1875. Es coneix també per plaça del Salvador, perquè en ella estava l’antiga casa gremial dels llauradors, que coincideix més o menys amb la que ostenta encara la capelleta i les rajoletes del Sant. Es una plaça senyorial, la més concorreguda i comercial per la seus situació privilegiada de confluència entre el centre -carrer Major- i dos carrers tan importants com el carrer de S. Francesc i la raval de Càlig, originades com autèntiques vies cap a València i Saragossa. Es la placeta per antonomàssia. Antigament rebia el nom de Plaça del Fossar per trobar-se allí el primitiu cementeri tocant a l’església primitiva, valgan s’la redundància. Se li va donar després el nom de Plaça del Sol. El 1753 va canviar altra vegada de nom, ja que se li va imposar el de Plaça de l’Hospital, per trobar-se en ella dit servei, perdurant així durant uns cent anys, encara que en 1842 se li va imposar el de Plaza de la Beneficiència, fins l’any 1844 (2 de desembre). Va ser llavors quan se la va anar coneixent com Plaça del Salvador, pels motius ja citats. Plaça del Sol va ser el nom que li deuria posar l’alcalde Zanon altra vegada en 1854 perquè volia posar sols noms populars a les places i carrers. Borrás Jarque afirma que, estant la Vila en tan penoses circumstàncies -guerres carlines- es tinguès humor per dedicar carrers a ningú ja que es posa el nom de Plaça de Jovellar a la que els republicans havien dedicat feia poc a Emili Castelar, quart president de la Primera República. Entre els edificis més notable que allí es troben cal destacar el que és actualment correus i que va ser primerament capelleta a Sant Cristófol, amb la seua campaneta inclosa, transformat en escoles en 1803 -la pedra clau porta eixa data en números romans-, sent coneguda popularment com Escola Dalt; a les postrimeries de la Dictadura (15-VI-1929) la va ocupar l’Escola Municipal d’Art regentada per Paco Argemí; com a Casa del Pueblo va ser destinada durant la segona República i com a Centre Secundari (de salut), durant el franquisme fins que l’alcalde Ramon Adell la va destinar a Correus a principis dels anys seixanta. Des de l’any 2004 l’Ajuntament ha recuperat l’edifici.