(San Roque, Gibraltar 1775 – Palma de Mallorca 1817). Militar i polític liberal. Capità General de Catalunya des de 1811 a 1813. Desprès, baix la restauració absolutista va viure desterrat a Vinaròs. L’any 1817 va dirigir una ámplia revolta de militars i civils que utilitzant les tropes del Maresme havia d’avançar sobre Barcelona i proclamar la Constitució, però va ser abortada i ell empresonat i comdemnat a mort. El General Castaños, davant la protesta popular dels barcelonins va embarcar-lo cap a Palma de Mallorca, on el mateix any va ser afusellat al castell de Bellver.
El pintor Pablo Béjar va pintar posteriorment sobre dit motiu (l’afusellament) un dels seus millors quadres. Borràs Jarque el cita i diu que a finals de gener de l’any 1816 es va acordar pel consistori baixar la imatge de la patrona de l’ermita per a rogatives d’aigua, sent l’alcalde Francesc de Paula Mayó i que el diumenge dia 11 de febrer es va fer una processó («provessó general d’una grandiositat extraordinaria, concurrint tot el poble», diu Borràs), sent presidida per l’alcalde, acompanyat a la seua dreta pel Tinent General D. Lluis Lacy. Els filatèlics de Vinaròs 
conserven cartes de l’època escrites des del nostre poble per l’irlandès Killikelly en que el nomenen a ell i a la seua esposa amb qui no acabava de tenir massa bones relacions i donen a entendre de que era de carácter difícil.
