(Vinarós 1716- Solsona 1792). Bisbe de Solsona. Fill de Joan Lassala i Clara Locella, va nàixer el 7 d’agost. Va aprendre les primeres lletres i Humanitats de la mà de son tio Fra Màxim Locela. Aspirant en València dels PP. Agustins, va vestir l’hàbit agustinià als 15 anys en el Convent del Socors, professant el 24 d’agost de 1732. Als 23 anys era ja Lector d’Arts i Teologia (1739). Poc després Doctor en dites matèries, va aconseguir per oposició la càtedra en Arts a la Universitat de València (1741) i la de Matemàtiques (1745). Fou Prior i Rector de diversos col.legis d’aquesta capital. En 1747 i 1749 es requerit per la Congregació per al seu lluïment i se’l va qualificar, comparant-lo amb «Pico de la Mirandola», erudit italià del segle XV. D’aquesta època es conservaven dos volums de Filosofia manuscrits, copiats per un deixeble, a l’Arxiu Parroquial de Vinaròs.
En 1767 va ser nomenat Bisbe Auxiliar de València, sent consagrat Bisbe a l’any següent en l’Església S. Felip el Real de Madrid. En març de 1773 va ser preconitzat bisbe de Solsona i de trànsit per la nostra vila va consagrar solemnement la Parroquial (7 de Juny). Va regentar aquella diòcesi fins la seua mort, convocant un Sínode Diocessà, creant un Centre de Teologia i Sagrada Escriptura i manant edificar el palau episcopal barroc, que es conserva allí encara, constituint l’ultima mostra d aquest estil que es conserva a Catalunya, obra de l’arquitecte Francesc Pons. Per a Vinaròs va aconseguir del Papa el cos de la màrtir Santa Victòria. Va morir en 17 de Juny de 1792. El Bisbe Lassala es declarava enemic acèrrim del Tribunal de la Fe. Carles III li va encomanar un pla d’estudis. Fra Josep Mollà va escriure l’Elogi Fúnebre del Ilm. Sr. Lasala. L’arxiprest mossèn Bono va fer colocar el seu retrat, còpia segurament del de la Universitat de València, a la galeria d’il.lustres vinarossencs en la sagristia, i va celebrar amb extraordinàries exèquies el segon centenar del seu naiximent, el 6 d’agost de 1916, oficiades per Meseguer i Costa. Obres escrites per ell són: Elogio histórico de San Luis rey de Francia (1750 i 59); Catecismo Mayor de la Doctrina Cristiana (Cervera, 1791); y Catecismo Menor de la Doctrina Cristiana (Cervera, 1791).
