(Vinaròs, 2-VIII-1700-Madrid, 17-IV-1772). Conseller Suprem de Castella. Fill del Doctor Rafel Locella. Estudià llatí en l’Aula de Gramàtica baix la direcció del seu oncle, Fra Màxim Tomàs Locella. Passà a la Universitat de València on es doctorà en Jurisprudència. En dita capital va obrir el despatx des d’on va dirigir diversos assumptes per al nostre poble, per encàrrec del consistori que complí a la perfecció. Va ser nomenat Oidor de l’Audiència de València pel Consell Real de dita capital, entrant en contacte amb l’Oidor, Marquès d’Angulo, llavors Lloctinent General de l’Orde de Montesa. Visitaren els dos diverses vegades Vinaròs, fent-se’ls diverses mostres de compliments i agraiment, sent rebuts per l’Ajuntament en ple i clergat. Aquí solia estiuejar el Dr. Locella en agost i setembre i sempre era magnificament rebut com queda constatat en diverses dades en el «Llibre de Determinacions del Clero», el 30 d’agost de 1752; 26 de setembre de id. 29 d’agost de 1775, etc. (Vide Borràs J., pàg. 583- 584 i 585). El 1766 va ser nomenat Regent de l’Audiència de Saragossa i dos anys desprès, el 1768 com a Conseller Real i Suprem de Castella, substituint al Comte de Troncoso, felicitant-lo efusivament l’Ajuntament en nom de la Vila i el clergat amb tal motiu rebé una carta de la seua mà en 11 de maig, notificant-li el nomenament i acte seguit es cantà un solemne Te-Deum, considerant-lo Patrici vertader. També fou nomenat Conseller del Tribunal de la Inquisició.