Magí Gómez, Raimundo Melcior

(Vinaròs 6-I-1732- Guadix 26-IX-1803). Bisbe de Guadix. De l’ordre de la Merced. Orador de S. M. Fill de Domingo Magí i Rita Aspa. Va nàixer en gener de 1732 en el raconet de la primera casa de la plaça de sant Agustí, que és cantonera i fa frontera a l’església de l’ex-convent (Bar Albocàsser). Va ingressar en l’Ordre de la Merced, en la que va alcançar els graus de Lector, Mestre i Provincial. Va permanèixer llarg temps a Roma. Al seu retorn a Espanya va mantenir una profonda amistat amb el valencià Felip Beltran i García, Bisbe de Salamanca i Inquisidor General, antijesuita i amic de Mayans i Ciscar, el qual li va encarregar les “Constituciones del Real Seminario de San Carlos de Salamanca” (1783); a aquell (Felip Beltran), li va dedicar una oració i sermó amb motiu de la seua sentida mort. Va pertanyer al cercle d’opinió madrileny filojansenista de Pérez Bayer, natural aquest de Benicàssim. El 23 de maig de 1786 va ser nomenat Acadèmic d’Honor de la de Sant Carles de València, llegint el seu discurs el dia 9 d’octubre, versant sobre la teoria de l’art i de l’artista. Ocupant ja el càrrec de Provincial; va intercedir a instàncies de l’Ajuntament vinarossenc per a que el Fiscal del Consell de l’Estat augmentés el sou del mestre de Gramática. L’arxiu municipal conserva encara les cartes que es van creuar en 1791; així, el 27 de setembre, va notificar a l’Ajuntament de la nostra Vila haver aconseguit 200 ducats com a sou del mestre de Gramàtica, especificant: «mis deseos se extendian a más porque devo tener mayor conocimiento de las recomendables circunstancias de essa ilustre villa por su situación, número y calidad de individuos, benignidad de su clima, solidez y excelencia de los ingenios que produce, pero yo mismo he tenido que contentarme a vista y consideración de las razones de su Señoría«. La resposta que va rebre dels vinarossencs, plena d’agraïment, diu, entre altres coses: «y llenos de reconocimeinto hemos colocado su atentíssima Carta en el Archivo de la Casa Capitular, en el expediente sobre Ordenes relativas al Magisterio de esta Gramática, y oposiciones que se han celebrado, para que sepa la posterioridad quanto deve su Patria a Vuestra Reverendísima«. En 1797 va ser proposat Bisbe de Gaudix i Baza, diòcesi que va regentar des de 1798 fins la seua mort, ocorreguda el 26 de setembre de 1803, als 71 anys i set mesos. Segons pareix, va ser un dels bisbes que va donar suport a l’intent de cisma de signe regalista de la monarquia espanyola al morir el papa Pius VI, -decret d’Urquijo i Caballero de 1799 – la qual pretenia situar al clergat i prelats baix l’autoritat del Rei i del Primer Secretari d’Estat. Com a oncle que era del Pare Cabadés i Magí, pareix que li va produir gran disgust la seua conducta díscola i els seus escrits envers l’Església; en una carta de Mariano Canet a un amic de Madrid, li contava: «En este Correo escriben de essa haverle administrado la extremaunción al P. Magí de resultas de una pulmonia, que le cogió luego que vio en la Corte a su Sobrino el P. Cabadés.» (Vide Cabadés). Va deixar inèdit un «Informe al Tribunal de la Inquisición». A Vinaròs, el regidor Agustí Caballer va demanar en 1884 que se li dediqués el carrer Nou, acord que finalment no va prosperar.