Carrer dedicat a Sant «Domingo», festivitat que l’Església celebra el dia 4 d’agost. En 1723, mossén Josep Febrer, junt amb altres veïns d’ aquest carrer van suplicar a l’Ajuntament que fora construida una capelleta al sant, al costat de la finestra gòtica del primitiu ajuntament (del segle XV), «i poder-ho celebrar amb missa, juglar, enramades, banderes i festers» (Borràs J, pàg. 224). El 6 de març de 1840 els seus veïns van demanar fer les voreres d’empedrat a costa d’ells, pagant l’Ajuntament l’acarreig de pedra. En 1899 se li va posar el nom d’Emili Castelar, quart president de la 1ª República, el qual acabava de morir (acord del 18 de juliol) però se li va dedicar i posar la placa durant les fires de 1902. El poble, a pesar dels noms de sant Domingo i d’Emili Castelar l’ha seguit coneixent sempre pel més tradicional de tots, que és el de carrer Major, per ser el més gran de la població primitiva envoltada de muralles. Quasi tots els pobles tenen eixe nom de carrer que sol ser sempre un dels principals. A Vinaròs les cases d’quest carrer apareixen aliniades al costat de la riera per on baixen les aigües naturals. Així és com creiem que es deuria formar aquest antiquíssim carrer de la població primitiva:
Allí es troba encara la Casa del Consell, es a dir, el conegut com segon (?) ajuntament, amb finestreta gòtica i bella gelosia, seguríssimament del segle XV. L’edifici, amb arcades gòtiques, estava segurament construit en alt per no quedar ja espais lliures dins de la població emmurallada. Les arcades, com en tots els ajuntaments gòtics de la comarca, servia per guarir-se de la pluja als venedors del peix i carn que es feia precisament baix. Allí probablement es reunirien el 25 de setembre de 1411, recent estrenat el palauet, els participants en les Corts Valencianes del Parlament de «Dins», sense arribar a cap acord, en el tema conegut després com Compromís de Casp. També en dit carrer ha estat sempre la casa abadia amb les successives reformes. Sant «Domingo» o Doménech de Guzmán va nàixer a Caleruega (Burgos) en 1170 i va morir a Bolonia (Itàlia) en 1221; coetani i amic de sant Francesc d’Assís, va dedicar la seua vida a redimir captius, lluitar contra l’heretgia dels albigesos, propalar la devoció del Rosari, quina revel.lació havia tingut i com a conseqüencia va crear l’ordre dels dominics, que porten l’hàbit amb escapulari. Cal tenir present que el carrer del Roser o del Rosari es troba precisament en eixe mig del carrer i donant al portalet de l’antic Ajuntament. El carrer Major segueix sent l’orgull dels vinarossencs, que sempre acompanyen els visitants per eixe lloc. Forma part de la tradicional volteta i de la volta de les processons; ha sigut i segueix sent el centre comercial per excel-lència, per haver-hi més botigues, les quals donen sempre un aire festiu i encara que sempre van canviant d’aspecte, aquest és sempre senyorívol.
