Paret de pedra en sec, que envolta una finca i la separa de les altres. Aquest tipus de construcció es feia durant segles en els “amprius” traient la pedra de la mateixa finca i podia tindre diferents altures i grossors, sent la construcció molt irregular en cada paret. A la nostra població han anat desapareixent aquestes costoses construccions rurals degut a l’aprofitament de les pedres per a fer els sòls de granges, casetes de camp i camins emporlanats. La utilització de maquinària moderna que despedrega les finques, les aboca als camins i les moltura, també els ha anat suprimint. Normalment les finques al nostre terme están en suau pendent i el marge que dóna a una altra propietat més baixa pertany a la que està més alta per mantenir i resguardar la terra de les avingudes causades per les plutges fortes quan quedava solta per les llaurades. Quan una finca és de regadiu i l’envolten finques de secà, els marges pertanyen a les de regadiu que s’han despedregat millor. A partir dels anys setanta aquests marges i també algunes casetes o xalets s’han fet per especialistes de pobles veins com Sant Jordi i Traiguera, etc. amb un acabat ja molt perfeccionat i decoratiu. Els litigis entre veïns pel tema dels marges o particions deuria donar origen a l’expessió de “ser un advocat de marge”, que després derivaria en el significat de ser un advocat de poc apreci.