(Santa Bàrbara, 1866-Barcelona, 1949). Fill de mare vinarossenca (?). Jurisconsult. Es va llicenciar en dret a Barcelona. President de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona. Bibliotecari del col.legi d’Advocats, on feu el catàleg. Estiuejava molts anys a Vinaròs i dins del noticiari de la revista “San Sebastián” se’l nomena per mossèn Bono diverses vegades per la seua gran categoria i intensa activitat, com a home molt cult, erudit i de prestigi. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana era Membre del Tribunal de cassació de Catalunya (1934). Els seus treballs més importants són “La qüestió de la parceria” (1914) i “Principis del dret successori” (1925) que destaquen pel seu rigor i profunditat. Borràs Jarque el nomena en la pàgina 532 de la seua “Història de Vinaròs”.