L’antiga venda de carn i peix que era de competència municipal es realitzava als baixos del primitiu Ajuntament baix les arcades de l’entrada del carrer Roser. El càrrec de mustassaf en aquell temps era molt important; era l’encarregat de vigilar el «pes i la romana». El mercat de roba i verdures en el primitiu Vinaròs es realitzava en la mateixa plaça de l’església d’on va passar a la plaça de l’Hospital o de Jovellar en desaparèixer les muralles i expandirse aquell primer nucli de població. A l’igual que el mercat del dijous va ser demanat en 1848 al governador de Castelló, el poeta Ramon de Campoamor, que concedira permís per a realitzar la venda de carn i peix en l’ex-convent de Sant Agustí que estava quasi en estat roinòs, construint-se el nou edifici, obra de l’arquitecte castellonenc Traver, en els mateixos terrenys que ocupava l’antic convent dels frares, en temps ja de la Dictadura de Primo de Rivera.
Per dissenssions amb les autoritats no va ser el rector mossén Bono qui el va beneïr si no el canonge canareu Josep Matamoros en plenes festes de l’any 1929. Com que les verduleres no tenien prou espai s’apossentaven fora de l’edifici i era els dijous i dissabtes que baixaven a vendre les dones canareves que s’omplia tota la plaça. L’actual ajuntament democràtic i amb projecte de l’arquitecte municipal Pere Armengol i Menén, en 1986, va haver d’ampliar per darrere utilitzant l’antic «hort dels frares» (pista de Santa Rita) per poder donar cabuda a totes les parades, obrint dos eixides posteriors pel carrer de Santa Rita i per la plaça de Sant Telm, baix d’unes cases comprades on es va construir l’anomenat per la gent edifici del «Pirulí».
