(Vallibona 9-XI-1843 – Granada 9-XII-1920). Arquebisbe de Granada. Aquest important Arquebisbe, fill de pares vinarossencs, va nàixer a Vallibona on el seu pare exercia llavors de metge. L’ombra del seu oncle, Costa i Borràs, li ajudaria pas a pas a forjar-se i escalar en la vida eclesiàstica tan amunt que va aplegar a arquebisbe, ocupant com a bisbe les seus de Valladolid, d’on era canonge degà i on va ser consagrat com a bisbe el dia de sant Josep de 1890 i des d’on seria destinat després a Lleida. Allí va permanèixer fins el 27 de març de 1905, en que va ser preconitzat Arquebisbe de Granada, fent l’entrada solemne el 24 del mes següent; va ocupar dit càrrec durant 15 anys, fins la seua mort. Havia estudiat al col.legi de S. Tomàs de Barcelona i a l’Institut, doctorant-se en Sagrada Teologia i Cànons. Ja molt major, estiuejava aquí a Vinaròs a la casa que sa germana, Donya Hilària, s’havia pogut construir com un palauet, a la raval de Càlig, lloc que avui dia ocupa el club del jubilat Lòpez Dóriga, ja que aquest, Josep Lluís López Dóriga Meseguer, era el fill de sa germana Hilària. (Vide Id.).
Com l’Arquebisbe passava llargues temporades a l’estiu i sempre que li venia de pas s’aturava a la nostra ciutat, era molt conegut i estimat pel poble. Borràs Jarque afirma que donava categoría catedralícia a la nostra arxiprestal amb les seues celebracions. Va presidir les festes importants que Vinaròs va celebrar en 1910, 1916 i 1918 amb motiu de l’aixecament de l’estàtua al seu oncle Costa i Borràs a qui tant li devia. Procedent del seu oratori, i a través del que es va deixar el seu nebot i canonge López Dóriga al fugir durant la guerra civil del 1936 a Mèxic, l’església arxiprestal de Vinaròs conserva una imatge de la Immaculada, imitació moderna de la d’Alonso Cano de Granada, el seu bust en marbre, una mitra, els tinters del seu despatx i alguns ornaments i objectes de culte que els militars franquistes van recuperar quan entraren a la nostra ciutat el 15 d’abril del 1938. De la biografia de l’Arquebisbe se’n ocupa molt extensament Borràs Jarque a la seua “Història de Vinaròs”, recollida de les publicacions de l’època, entre elles la Rev. “San Sebastián” local, que amb motiu de la seua mort va publicar un número extraordinari amb fulls del doble del seu tamany habitual.
