Diversos eren els molins d’oli que tenia Vinaròs fins als anys cinquanta del segle XX quan es molia en grans moles de pedra. El de Miralles o del «Tet» al carrer Sant Josep que encara serveix oli per la comarca; el de Batiste Miralles, lo «Maletero» en front del port que va donar el molí que avui serveix de monument al passeig: el de Miralles «Xixano» al carrer Nou; el del carrer Molí que res té a vore amb el nom del carrer ja que aquest era molt més antic de pinsos i arròs. L’últim molí d’oli existent va ser el de la «Almazara» (Vide id), Cooperativa de llauradors, abans del «tio Bover, lo Peller», situat al desaparegut carrer de Soró, i que per quedar obsolet a principis de 1990, va haver de desaparèixer, desfent-se la societat “Almazara Vinaròs” definitivament en 2002, venent-se els terrenys.