Construcció que servia per a regar les sénies, format per un pou envoltat d’una base redona i elevada de terra, reforçada en pedres per les vores i amb un artilugi de fusta o ferro que en girar arrastrava unes cordes grosses (rest) en els que es lligaven els cadufs de ceràmica o pots de llanda amb un foradet i amb els que es pujava per tracció animal (haca o matxo) l’aigua del pou a la superfície. D’aquestes construccions en hi havia més de sis-centes per les finques més pròximes a la vora del mar en el segle passat. Actualment en queden algunes que s’han transformat, sent utilitzades amb energia elèctrica i sols queda testimonial la del Josep Miralles, “Lo Xano”, enfront del col.legi Sant Sebastià.