(Vinarós 1864-Almassora 1936). Sacerdot. Va ser ordinat en 1890. Va exercir de coadjutor de Sant Carles de la Ràpita, de Xert i de Vilanova d’Alcolea (nomenat en 1891). Va ser destinat després en càrrecs posteriors com a vicari d’Ahín, regent de Pobla Tornesa i de Mora d’Ebre, on exercí després com a rector ecònom. Sent després rector de Xerta, i com a fill de Vinaròs i bon orador, va predicar en 1910 amb motiu de la festa de Sant Sebastià, en la missa de campanya celebrada junt a la platja del Fortí del nostre poble. Va ser coadjutor i poc després rector (1915-1936), de Roquetes. Es trobava en Vinarós a principis de l’aixecament militar de 1936 ja que estava impedit d’exercir el seu ministeri i aquí va venir a buscar refugi; va ser retingut junt amb els altres capellans el dia 10 d’agost i tancat després a la presó. Poc temps després fou traslladat a la presó de Castelló, on es trobaven molts altres sacerdots i religiosos. Va morir assassinat posteriorment a les primeres hores del dia 2 d’octubre a les parets del cementeri d’Almassora. (altres autors citen Castelló), víctima de l’assalt dels membres de la “Columna de Ferro” per a “descongestionar la presó” de Castelló segons es va aduïr. Comptava llavors amb 73 anys. Fou soterrat en una fossa comuna.