Pascual-Leone Forner, Alvaro

(Vinaròs 1-XII- 1895 – Mèxic 1953). Polític i escriptor d una gran activitat. En la seua joventut, en 1921 en Vinaròs va fundar el periòdic «Patria Nueva», de la que era director. Es subtitulava «Organo del Bloque anticaciquista del distrito de Vinaroz» i que amb l’adveniment de la Segona República es titolaria «Nueva Patria» u «Organo del Centro Instructivo Republicano». Va presidir molts mítins per la comarca. La seua mare, vídua, Desemparats Leone, havia sol.licitat la mà d’Ascensió , notable advocada de València (fou la primera dona advocada d’Espanya) en octubre de 1925 i per aixó anava acompanyat en molts d’aquells mitins per la seua esposa que era muller molt eloqüent. Els dos anaven enaltint a la dona en les Agrupacions femenines. Els mítins dels que es té constància són a Rossell, a Nules (27-10-1931); Castelló (22-XI-1931) Vinaròs, al dia següent; conferència a Castelló (11-1-1932) i mítin en 12-2-1932; Azuèbar i Castelnuovo (1-6-1932); Rossell i Vinaròs (31-1-1933); Morella (3-7-1933); Segorbe (21-8-1933). Afiliat al partit d’Unió Republicana Autonomista, va col.laborar en el periòdic «El Pueblo»; va ser president des de l’any 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana i membre de la comissió redactora de l’avantprojecte de l’estatut; conseller de l’Ajuntament de València (1931); Diputat a Corts en diverses legislatures per les províncies de Castelló i Almeria, (1931, 1935, 1936); ocupà el càrrec de Director General d’Administració Local i Magistrat del Tribunal Suprem durant el periode 1933-1938, com a membre d’Acció Republicana i d’Izquierda Republicana. Ocupant l’esmentat càrrec va aconseguir per a la nostra ciutat l’ampliació de les obres del dic de Llevant per al port en setembre de 1934. L’any 1939 es va exiliar a Mèxic on va dirigir el periòdic «España con honra». Va ser allí conseller jurídic de l’Intituto Mexicano del Seguro Social des de la seua fundació, publicant una sèrie de monografies sobre legislació laboral amb bastanta influència en l’Amèrica Llatina.
D’entre les seues obres destaquem “Intenciones”, Luz y Arte, Valencia, l’estudi històric “La transformación del concepto público en el siglo XVIII”; “La República española existe” (opuscle de l’any 1943 i Mèxic, 1971); Plebiscito, ¡No! Constitución (id. 1944) i la novel.la “Pedro Osuna. Cronicón de la ilustre villa de Alcalá de San Martín” (Mèxic, 1945); Com diem, va fundar i dirigir en Vinaròs el periòdic “Patria Nueva” i en un dels números apareix ell retratat en mig de seguidors de Rossell. En juny de 1998 va vindre de Mèxic la seua filla a València, ja que se li retia un homenatge pòstum a la seua mare, Asunción Chirivella, per haver sigut la primera dona advocada de tota Espanya. Va dir del seu pare que a l’exili a Mèxic s’ho va passar molt malament i que anava a vendre llibres per les cases. Preguntada també si el seu pare havia tingut molta relació amb López Dòriga, la filla va afirmar que no li sonava i que ella no el coneixia en absolut.