Divisió administrativa creada el 30 de novembre de 1833. En aquest tema cal remarcar la figura del nostre egregi Wenceslao Ayguals de Izco que proposava una divisió administrativa basada en territoris més amplis com els de les autonomies, tal com així ho fa constar la pròpia autonomia de Castella – La Manxa, de la que ell ja fou precursor i que el cita com a tal. Fou en 1833 que J. del Burgo va realitzar l’actual divisió en Províncies, basant-se en criteris administratius uniformistes, que segons els seus detractors, es va fer per recolzar el centralisme de Madrid, rebutjant les condicions naturals i culturals del territori, ignorant-se la regionalització i comarca. Així tenim que ja Wenceslao Ayguals de Izco fou el precursor de la denominació de Castilla – La Mancha que ara forma una comunitat. Durant el segle XIX la província de Castelló, eminenment agrícola, tercera de la Regió Valenciana, era la més analfabeta de tota Espanya, mentre Espanya era al mateix temps una de les nacions més atrassades d’Europa. Així veiem cóm es passejaven els viatjants estrangers anglesos i francesos retratant en els seus llibres de viatges l’estat social de la població encebant-se moltíssimes vegades en el nostre endarreriment i en les nostres misèries passades. Ha sigut amb la “RENAIXENÇA” en que alguns escriptors com Teodor Llorente i Almela i Vives, entre d’altres, van fer aixecar un tant la cultura d’aquest territori que ja en el segle actual s’ha anat espolsant aquest penòs estigma. Amb el desenvolupament econòmic dels anys seixanta, s’ha deixat de banda un crònic caciquisme. El corredor mediterrani conegut com l’eix mediterrani ha anat prenent força i la zona del litoral ha anat creixent amb detriment de les poblacions de l’interior.