Ràfels García, Josep

(Vinaròs 1830-1906). Advocat, polític i escriptor. Fill il.lustre de Vinaròs. Procedent d’una distingida família, va nàixer al carrer de la Platja, actualment plaça Primer de Maig, el 13 de setembre de 1830. Son pare, Josep Ràfels Adell era natural de Culla i sa mare, Agustina Garcia Lluch era vinarossenca. Dèbil de salut en la seua infància, se li van prohibir els estudis, però ja major va cursar lleis a València i es va llicenciar en Dret Civil i Canònic. Casat a Vinaròs amb Teresa Cabadés Ribalta, va tenir dos fills, Elisa i Josep. Dedicat molt jove a la política va ocupar l’alcaldia vinarossenca en 1861, destacant el fet de salvar i socòrrer els nàufrags del llaüt «Estrella» de la matrícula d’Aguilas, cosa per la qual se li va concedir la Creu de Beneficiència. Cap de l’Administració Civil en 1864, i honorat amb el títol de «Fill Predilecte de la Ciutat”i Soci de Mèrit de la Real Societat d’Amics del País Valencià. Sent alcalde per segona vegada en 1867, va proposar la concessió de les obres del port, i amb col.laboració de Costa i Borràs i Febrer de La Torre es van adjudicar, així com la idea de construcció de l’hospital, buscant l’ajuda de les Monges de la Caritat (Consolació) per a que s’encarregaren d’ell. Els esdeveniments de la Revolució de 1868 li van tallar els desitjos. En 1873 va ingressar en la Milícia Nacional, sent nomenat Comanant i Primer Cap, encara que va dimitir poc després, davant la conducta despòtica del coronel Navarro. La nit del 17 de febrer de 1874 a causa d’entrar les tropes carlines a Vinaròs, es refugià en el vaixell a vapor San Jorge i es va dirigir cap a Barcelona. Va ser impulsada per ell l’obra de l’Asil dels Vells, sent nomenat President de la seua Junta i posant la primera pedra en 24 de juny de 1896. Gràcies a ell es va construir la carretera a l’Aragó per la Serafina; va habilitar la duana de 2ª classe, elevant-la a Principal de la Província, i passant Vinaròs a ser capital de la Província Marítima. Va treballar per obtenir la gràcia del Títol de Ciutat per al nostre poble. En 1875 va ser Diputat provincial pel districte de Vila-real, càrrec en el qual va perdurar vint anys. President de la Diputació des del primer de gener de 1883 fins al 24 de març de 1884. També va ocupar la Vice-Presidència en 1892. Va intervenir en la concessió del port de Castelló, de l’Hospital Provincial, subvenció per a reparar l’aqüeducte de Morella. Va lograr subvencions per a l’església de sant Mateu que s’havia incendiat, millores de la carretera de Vinaròs a Càlig, un pont sobre el riu Palància per a Sogorb; culminació de l’església de Santa Magdalena de Polpís; conducció d’aigües de la font de la Salz a Alcalà de Xivert i la carretera d’Albocàsser per Les Coves a Alcalà. Proposà la pensió al pintor Puig Roda, i a altres personatges, músics i arquitectes, així com la publicació dels escrits històrics de Balbás.
Va escriure «Muerte, Lauros y Gloria«, sobre els vinarossencs morts en l’Atac d’Alcanar, publicada en edició de luxe per l’Ajuntament; el drama històric “El corazón de una mora”; el drama de costums «El dedo de Dios» i el drama sagrat «San Sebastián», que es va representar amb èxit notable; va guanyar un certamen literari organitzat per l’Heraldo de Castellón amb l’obra «Noticias biográficas del ilustre vinarocense Fray Rafael Lasala». El 19 de març de 1895 se li va dedicar solemnement i en vida el carrer de Càlig o del Pilar, comprometent-se l’Ajuntament a publicar la seua obra històrica «Apuntes històricos de Vinaroz», «Efemèrides Históricas» i «Biografias», regalades per l’autor a la Diputació.
Dita obra, va ser obsequiada pel fill de Ràfels al General Francisco Franco, el qual va fer donació d’ella a la Real Acadèmia de la Història per a que es conservessen allí. Ràfels García va morir a Vinaròs el 29 de març de 1907, d’hemorràgia cerebral, sent soterrat al dia següent, Dijous Sant, sent acompanyat el seu cadàver per l’Ajuntament amb macers i una multitud imponent.

Apuntes historicos de Vinaròs