Redó Guimerá, Joan Baptista

(Vinaròs 15-VI-1866 – 25-II-1931). Canonge Arcedià de la Catedral d’Oviedo. Llicenciat. Va cursar estudis en el Seminari de Tortosa en l’antic col.legi de Sant Josep. Mestre de Capella de Música; de les seues aficions van nàixer xicotets orfeons d’alumnes i companys que ell ja dirigia. Es va traslladar a València a la Capella del Corpus Christi, formant-se allí durant un temps. Retornat a Tortosa, va actuar de Salmista en el Cor de la Catedral fins que mitjançant oposició va guanyar la plaça de sochantre de la Catedral de Samora en 1889. En 1891 se li va adjudicar el mateix càrrec en la Catedral Primada de Toledo, ocupant-lo fins 10 de febrer de 1897 en que també per oposició va passar a València i va dirigir en la Metropolitana (Arxiu Metropolità, protocol 106, full 166). Allí a València se li va reconèixer per la premsa al Soxantre la seua meritoria tasca de donador de sang, ja que l’any 1917 va salvar la vida d’un xiquet. Va passar més tard junt al bisbe d’Oviedo, Dr. D. Joan Bta. Luis Pérez que el va nomenar Arcedià de dita catedral. Cansat de la seua carrera i per malaltia es va retirar amb llicència de Roma durant cinc anys i va morir a Vinaròs on havia nascut, el 25 de febrer de 1931. Havia escrit alguns drames i comèdies, com «Todo por el Amor», drama en tres actes (1921), del que encara es conserva algun exemplar.