Redona de l’Ermita

S’entén per «redona» el tros de terreny propietat de l’ermita, conegut amb dita paraula perquè la rodeja per totes bandes. Dit indret està delimitat per uns mollons de pedra que es troben de tram en tram. En l’any 1566 ja se’n parla de dita redona i de l’extensió que llavors tenia, ja que en el llibre de comptes consta que s’arrendà a Miquel Sanchis per 28 lliures, regentant la parròquia Bertomeu Redorat i que es van pagar dos lliures “per escombrar el pou de La Closa» que pareix ser pertanyia llavors a l’ermita. En 1744 es collien 40 cafiços de blat i en 1746, 90. En 1948 s’havia transformat gran part del seu terreny en vinya, donat que ja se’n nomenen 22 jornals. La venda feta pel govern el 1820 la va reduir, recuperant-se posteriorment, i quedant com en l’actualitat. De les diferents invasions o usurpaments de terreny que ha sofert a travès dels segles pels seus veïns, se’n parla ja en 1817. En aquesta ocasiò fou Antoni Ayguals qui havia près més de dos jornals de terra. Altres invasions foren en 1857, 1871-72 i 1917 en que l’Ajuntament va obrir expedients per depurar responsabilitats. En aquesta última data de 1917, el regidor Sorolla, tractant de l’antiga qüestió de la invasió de la «redona» per particulars, va dir que si no es prenien mesures prompte es quedaria l’ermita sense un pam de terra, i Daufí va afegir que s’havia d’obligar a que foren retornades les terres usurpades.