República, (segona)

La revista “San Sebastián”, amb escrit degut segurament a l’arxiprest mossén Bono, relata els moments de l’inici de l’etapa de la segona República a la nostra ciutat de la següent manera: “El martes, 14, se proclamó oficialmente la República en España” (…) En nuestra ciudad hubo grandiosa manifestación popular el martes por la noche paseando la bandera republicana, con acompañamiento de la marsellesa de la banda de música y discursos en el balcón del Ayuntamiento y vivas innumerables a la República”/ La manifestación del pueblo, grandiosa y entusiasta, discurrió con el orden más completo, siendo de alabar la corrección y cultura de la que una vez más supo dar gallarda prueba Vinaroz” (19-IV-1931). Ben prompte es va mostrar el caràcter anticlerical d’aquesta segona República, que al segon mes i amb motiu de les cremades de convents a Madrid, es va produir l’èxode de les monges del convent de la Divina Providència, les quals es van dispersar pels seus respectius domicilis; la processó de la patrona, Mare de Déu de la Misericòrdia es va realitzar sols per dins de la mateixa església i en sessió de l’Ajuntament del 22 de maig de 1931 s’acordava llevar el nom de s. Sebastià, al col.legi (grup de baix), inaugurat dos anys abans i al mes següent canviar el nom de cementeri catòlic pel de municipal. Però, apart de l’anticlericalisme, la República va aportar moltes millores a la societat.