(Vinaròs). Alcalde de la Ciutat des de desembre de 1926 fins el 25 de febrer de 1930. Sanejà com mai s’havia fet en els ajuntaments anteriors els deutes que sempre s’arrastraven d’alcaldes anteriors. Així, en 1927 el deute era de 458.897, 95 pessetes deixant-lo nét en maig de 1929 en que ja no es devia res. La seua professió era la de comerciant. La seua muller apadrinà la campana de les monges “Sierves” de Jesús. Figura la seua signatura com alcalde en la colocació de la primera pedra de l’ermiteta de Santa Magdalena l’any 1929. Va tenir el goig de vore inaugurades les importants obres dutes a terme durant la Dictadura del General Primo de Rivera que van donar llustre i aire de capital a la nostra ciutat com la pavimentació de la carretera nacional que passava pel centre de la ciutat amb l’embelliment del carrer de sant Francesc amb parterres, l’ampliació del port donant-li el doble d’amplària al moll de llevant i nova obra del transversal, (1928), construcció del passeig marítim substituint un tros de terreny perdut i ple de femers, dedicant-lo al Marquès de Benicarló (1928) i guarnit amb bancs d’obra i rajoletes fines, especialment el famòs banc- biblioteca; inauguració del col.legi sant Sebastià i del mercat municipal en les fires de 1929. Va mantenir greus diferències amb l’historiador local J. M. Borràs Jarque a qui s’acusava d’haver sustret documents importants i curiosos de l’arxiu municipal; aquestes diferències motivaren que mossén Bono, el seu cunyat, no celebrés les benediccions de les noves obres i que va haver de realitzar el canonge canareu J. Matamoros. Sovint havia de convidar els visitants il.lustres en la seua pròpia casa, havent de recòrrer per pagar les despeses al seu propi pecuni particular.