L’actual ermita de Sant Roc no és la primitiva ja que aquesta va ser assolada per a construir l’actual «desvio» de la carretera per fora de la població. Els seus origens es remunten a principis de segle XX quan un pastor anomenat Serret que vivia en una sénia a la partida de «Les Salines», amb molta devoció a aquest Sant milagrer de la pesta, va promoure una festa tots els anys davant de la seua era i allí es ballava. Abans, pel matí, amb una bandera primer i amb la imatge del Sant alguns anys després portada als seus braços, organitzava una processó fins l’Arxiprestal, seguida de joglar i d’un estol de xiquets. Anys després es va construir una senzilla capelleta en una caseta de camp del tipus de volta, cedida per uns veins a la que se li va agregar un campanaret, al que se li penjà una campana que era el casc d’una bomba de morter. La nova i actual ermiteta que es va construir després de 1962 va ser sufragada per almoines donades pels feligresos a les peticions successives que va promoure l’arxiprest Alvaro Capdevila. L’escultor vinarossenc Sebastià Miralles va fer dos plafons amb imatges sobre la infantesa de Jesús. Mossén Miquel Romero va manar fer la imatge de la Verge Blanca i a l’estiu de 1994 es van editar uns gojos al Sant imitant les antigues estampacions.
