Arràn del descobriment de la tomba d’aquesta santa màrtir al cementeri romà de santa Priscil.la en 1802, es va anar escampant i / o implantant aquesta devoció a la verge i jove màrtir que pels símbols i escriptures que van aparèixer en la làpida va patir martiri morint per ferides de sagetes als 14 anys durant els primers segles del cristianisme. Les estampes representen a aquesta verge amb la palma del martiri, portant o bé una ancla o una o diverses fletxes. La imatge de la santa de Vinaròs, que era treta en processó el dia de la seua festa, es va adquirir a la casa d’objectes religiosos de València del Sr. Orrico, cap a 1882, i era obra de l’escultor Josep Guzmán. Les seues devotes, conegudes com les filomenes, eren una Associació religiosa integrada per xiques joves. Mossén Sebastià Brau va ser l’iniciador d’aquesta devoció que ja es mantenia a nivell particular, l’any 1883. El 13 d’agost de l’any següent es va inaugurar un altar propi i imatge a l’arxiprestal. Un canonge de Tortosa va proporcionar fins i tot un relicari de la Santa. (Borràs, pàg. 456). En 1920 mossén Bono tornà a recuperar la tradició mig perduda i en 26 de setembre es va reinaugurar el seu altar propi a l’arxiprestal i així renaix la devoció estant prou activa fins la guerra civil de 1936. La junta anual de l’associació la conformaven nou jovenetes de la localitat que es denominaven “Hijas de Maria Inmaculada y Santa Filomena, Virgen y Mártir”. La festa es celebrava en diumenge variable (juny o agost), segons diversos recordatoris que es conserven. A partir d’octubre de 1957 es va reorganitzar l’associació però canviant-li part del nom i l’advocació per la de “Archicofradia de Hijas de Maria y Teresa de Jesús”, conegudes popularment com “Les Teresianes”.
