Santos de Ibarra Guinart, Joaquim

Nomenat sempre com Ibarra per Borràs Jarque. Per ell sabem que quan era alcalde, va allotjar en sa casa al militar carlí Vallès el qual va ser rebut entusiàsticament per la població el 28 de març de 1874. Però Ibarra girava molt fàcilment de costat, perquè el 14 de març següent, i sent diumenge, estant en la vila el General Morales Reina, es va fer missa de campanya a la plaça de sant Antoni, celebrada al balcó de la seua casa i el dia 25 del mes d’abril següent es va fer una rebuda extraordinaria al General Montenegro, sent allotjat també en la seua casa. El 20 de juny, quan se li va dedicar la plaça al General Jovellar va discursejar conjuntament amb l’alcalde Masdemón. En 1876, a l’abril va retornar les claus de la squirol al vicari, passada ja la darrera guerra squi carlina, en que s’havia fet servir de magatzem de municions i efectes militars. El 1878, incomplint el contracte que tenia amb les monges de la Consolació que cuidaven l’Hospital squiroll de l’ermiteta de santa Magdalena, en juny de 1878 les va despedir, tot i encara que es mostrava alcalde alfonsí entregadíssim, quan feia pocs anys que havia acollit en sa casa al carlí Vallès. En 1881 es va proposar una comissió gestora per a formar un asil de vellets, de la que Ibarra formava part i presidia com alcalde, però es va tornar arrere. Tingué que suportar la primera vaga social que es va produir en la ciutat, la dels nostres mariners en 1883, que juntats en cooperatives, reclamaven salaris més justos i en la que es va sentir per primera vegada la paraula “esquirol”.