«Sierves» de Jesús, Monges

Les monges “Serventes de Jesús” tenien com a missió principal l’asistència als malalts en tot estat i condició, vetllant-los durant les nits i subsistint exclusivament de les almoines esporàdiques i dels suscriptors voluntaris, pels quals pregaven. Van fundar a Vinaròs al 1895 i es van instal.lar primer a la plaça Sant Agustí en una de les cases conegudes com Casa de les Mesegueres o de Pedro Meseguer, en la que havia mort el Duc de Vendôme, tocant del mercat. En 1899, a causa dels desordres religiosos, se’n van anar. Des de la seua segona fundació gestionada per mossén Bono a Vinaròs el 29 d’octubre de 1909, van viure al carrer del Convent en una casa cedida gratuitament pels germans Sendra fins que van adquirir el nou edifici al carrer de l’Angel (que successivament apareix com casa de Wenceslao Ayguals d’Izco, Lògia Maçònica i casa particular de la família Aragonés Corbeto durant uns 30 anys). Aquest edifici el van ocupar des de la seua remodelació al setembre de 1926, quan ja va ser beneint l’oratori el dia 19 del mes següent. En 1916 el pintor Hilarió Claramunt havia pintat per a elles un quadre amb motius de la Passió de Jesús. Al juliol de 1921 van celebrar les noces d’or de la Companyia. En 1929 van beneïr la campana de l’oratori sent apadrinada per l’esposa de l’alcalde Higinio Roca. Van comptar amb capellà propi abans de la Guerra Civil, tenint adscrit a mossén Manuel Limorte fins que el van matar a l’inici de la referida contenda (des de 1911 al 1936). Després de més d’un segle de permanència a la nostra ciutat la van abandonar definitivament el 31 de gener de 1968. De totes les monges va destacar “Sor Florentina” (Florentina Fernández del Castillo), natural de Iecla, a la qual se li va concedir la medalla d’or de la ciutat i el títol de Filla Adoptiva de la ciutat.