Societat creada a finals del segle passat per a abastir d’aigua potable a la població. Com que fins llavors les cases eren totes unifamiliars d’ una planta i es servia cada casa de pous propis o d’aiguaders, en 1888 es va descobrir el pou de «Mangrano», situat als afores de la població, d’un gran cabal, es va pensar en canalitzar-la cap a la població, servint mitjançant un contracte, aigua als abonats. Cada soci havia de pagar 1’25 pessetes mensuals, obligant-se durant un any. En el seu reglament s’especificaven les normes de funcionament, de servei i de sancions als clients contraventors de les normes. S´havien de respectar les instal.lacions i existien diferents modalitats de servei: de «raig» continuat, per aixetes sense comptador i sense sortida a desaiguader; per aixetes amb desaiguader; per eixetes amb comptador. El seu gerent era Joan Baptiste Pascual. La societat va alcançar el nombre de 336 socis en l’ any 1891. Vide «Aigües potables».
