Societat de caça «Sant Sebastiá»

Les societats de caçadors són tal vegada les entitats més antigues que es fundaren a moltes poblacions espanyoles. És una de les entitats més veteranes de la localitat. Encara que fundada a principis de segle, va ser el 12 de maig de 1943 quan es va legalitzar i la seua junta estava presidida per Lluís Querol Escribano. La d’abans es denominava Círculo de Cazadores i es reunien en el café «España», traslladant-se a la seua desaparició, en març de 1916, al café Colón, del qual era propietari Paco Puchol. En febrer de 1921 era president Alejo Querol Escribano i va ser reelegit en junta general; altres membres eren Vicent Landete i Alejandro Esteller (els descendents del qual regentaven fins fa pocs anys una escopeteria). El 17 de juliol de 1921 es llig la següent nota curiosa de la revista “San Sebastián”: «La sociedad de cazadores ha ordenado construir sobre el Servol en el sitio conocido por l’estret una pasarela de un metro de ancho con piezas de hierro y portland fuertemente sujeta a las rocas«. En febrer de 1922, amb motiu de celebrar junta de la societat, es fa constar que era una entitat molt sanejada, amb més de 60 socis i amb un important superàvit. En 1951 apareix com «Sociedad Mixta de Caza y Pesca San Sebastián» en l’organització d’un concurs de pesca amb canya; era llavors president Ramon Grau Roig. Des d’abril del 1966 va ser president Lluís Franco Caudet. En 1973 s’intenta pujar la quota mensual de 12’50 pessetes a 500 per any. En una circular s’afirma que la caça del conill amb gossos conillers (podencos) es practica en primer lloc, seguida de la perdiu, els que competeixen al tir en diverses modalitats i els més moderns i nombrosos són els que cacen tords. En 1983 presidia Vicent Forner Forner, amb més de 250 socis. Amb gran entusiasme va celebrar els seus 50 anys de fundació del 5 al 29 de juny de 1993, sent el seu president Joan Álvaro Cuartero Sales. Comptava llavors amb uns 700 socis registrats, considerant-se una de les entitats més nombroses i de les de més antiguitat. Compta amb local propi al carrer Pont, número 73, i coto privat de gran extensió dins del terme municipal. Organitza competicions esportives com tir a perdiu a màquina. El vinarossenc Agustí Pablo Miralles, (a) Rabí, va ser president en dos periodes de vuit anys i en unes declaracions fetes en 1992 deia que la temporada havia estat la pitjor en 60 anys.