(Vinaròs 22-IV-1872 – València 1955). Mestre Nacional, escriptor, llibreter i impressor. Va realitzar estudis de Magisteri exercint a la Casa de Beneficiència de Castelló ja als divuit anys en 1900 fundant llavors la imprempta i llibreria “Moderna”. En 1894 va publicar el setmanari local a Vinaròs titulat «La Lley», sent el primer que s’escrivia en la nostra llengua, però del que sols van aparèixer tres números. A l’any següent va publicar el setmanari «Castellón Cómico» del qual era fundador, director i propietari . En 1903 imprimia en la seua imprempta de Castelló el setmanari vinarossenc «El Eco». És autor de la primera sarsuela castellonenca que porta per títol «Les Doveries». Tots els seus treballs els va realitzar conjuntament amb son germà Vicent, com les següents obres teatrals: «Mos quedem» (1907), «Rio Abajo» (1908), La canción del vagabundo (1909), Las aguasnieves (1910). Entre les seues creacions periodístiques cal destacar el setmanari satíric «Castellón cómico» Santiago Soler era el pare d’Enric Soler Godes (Vide id). Coautor d’un llibre de lectura per a xiquets escolars, que duu per títol «Literatos contemporáneos (1890-1900)». En juny de 1916 va ser nomenat Regent de l’Escola Normal de Mestres de Tarragona i en 1929 llegim el següent trasllat: “Santiago Soler Soler de Tarragona a una sección de la plaza de S. Andrés de Valencia.” (Rev. “San Sebastián”, 22-XII-1929).
