Servei públic inaugurat en Vinaròs en desembre de 1895, quedant instal.lada la central en una casa nova del carrer S. Francèsc, propietat del Sr. Escrivano i que va permanèixer allí fins els anys seixanta del segle XX. El 4 d’agost de 1915 Vinaròs fou el primer poble de la província adscrit a la Companyia Peninsular de Telèfons (Actual companyia de telèfons o Telefònica). En febrer de 1916, es va comunicar ja la nostra central de Vinaròs amb Alcanar, Alcanyís, Amposta, Benicarló, Calaceit, Càlig, Flix, Gandesa, Mora d Ebre, Peníscola i Ulldecona. Aquest any a Vinaròs hi havien 75 telèfons, i Benicarló tenia 29 abonats. En 1917 els telèfons instal.lats eren ja més de vuitanta, encara que els usuaris es donàven de baixa molt fàcilment en qualsevol moment. L’any 1937, en plena Guerra Civil, ja s’editava la Guia Telefònica, que llavors englobava les províncies de València, Alacant, Múrcia, Castelló i Albacete. En ella apareix que la nostra població comptava amb 137 abonats entre els que destaquen els diversos que tenia la Brigada 83, la Brigada Mixta 115, el Comité de Refugiats, el Sindicat Provincial de Transports, quarter de les Milícies Antifeixistes, entitats instal.lades llavors a Vinaròs. En octubre de 1967 es realitzen obres per a instal.lar 300 telèfons més i així s’ arriba a la xifra que ja sobrepassa els 1.000 en la població. L’any 1972 es va inaugurar la nova central telefònica construida a l’Avinguda de la Llibertat, completament automatitzada y amb una capacitat per a uns 2.000 abonats. En 1973 teniem a la ciutat 1.654 telèfons instal.lats, segons la guia de l’any. Segons els indicadors econòmics de la Comunitat Valenciana en 1975 la nostra població tenia 214’9 telèfons per 1.000 habitants i 347’9 en 1983. En 1982 la nostra Central Telefònica es va ampliar amb la construcció damunt de l’anterior consistent d’una planta baixa amb un nou pis en alt. quedant així ampliada per a una capacitat de 4.000 línies i amb més de 1500 programades per a l’estiu següent immediat.
TELÈFON DE BUTXACA. A les publicacions locals de Vinaròs ja apareixia la següent notícia que s’ha fet efectiva fa uns anys i que ja aventurava llavors Guillermo Marconi:“Hacia el teléfono de bolsillo.= Acaba de ser instalado el servicio radiotelegráfico de onda cortísima entre Santa Margherita, Liguria y Roco di Papa. / Es el primer servicio telefónico de esta clase que se instala en el mundo. / Marconi ha declarado que no deberá tardarse mucho a poder obtener el verdadero teléfono de bolsillo.” (Rev. “San Sebastián”, 20-VIII-1933). Les xifres d’usuaris dels telèfons s’han anat disparant en els darrers anys del segle XX i de manera incalculable pels telèfons mòbils, que tenen moltíssimes més prestacions i són tant assequibles i estant tant de moda entre la gent jove.
