Fenòmen epirogènic produit moltes vegades al País Valencià. En Vinaròs s’ha notat algun moviment molt feblement. Un dels més greus va afectar al castell de Montesa, on s’havien format i residit els Senyors de Vinaròs; Així es llig en una notícia de l’època: «Un señor Capellan del Regimiento de Cavalleria de Salamanca, aora nombrado de Montesa (de cuyo Castillo oy, 28, de Marzo de 1748, llegó la notícia á Tortosa, de averse undido fatalmente de un horrible terremoto, con muerte de muchos religiosos y entre ellos el Prior, en el 23 del mismo» (Idea de la Perfecta Religiosa Sor Josefina Mª García, Primera hija del Real Convento de Capuchinas«. 1750). Un altre molt prop que possiblement també es deuria notar, encara que no quede constància escrita entre nosaltres, apareix en la Història de Vila-franca, de Jaume Mateu, (1758, València): «Ni con esto se contesta su amor (parla de la Verge del Llosar); porque otros favores le deven librarse de los estragos, que el dia 1 de Noviembre del año 1755, hizieron los terremotos en varias poblaciones de España y Portugal; y de los grandes sustos, que en las villas de Salsadella, San Matheo, Xana, Alcanar, y otras vezinas, ocasionó el terremoto que huvo el dia 8 de octubre á las 8 y tres quartos de la noche del año 1757«. Ja en els nostres temps, apareix de la nostra ciutat en el Setmanari Vinaròs: «El terremoto se notó en Vinaròs», notícia referida al dia 8 de març de 1980. Va tindre l’epicentre al Sud de França i es va notar mínimament en els edificis més alts del nostre poble, en que alguns veïns van notar moure’s les làmpares dels seus domicilis.