VINARÒS I ULLDECONA ES DISPUTEN LES AIGUES DEL RIU CENIA: Una questió va promoure Ulldecona contra Vinaròs a l’any 1685, pretenent la possessió de les aigües del riu Cénia. En 24 de gener logrà obtindre una declaració favorable de l’audiència de Catalunya, i el 24 de novembre acudí a la de València amb la mateixa pretensió. Vinaròs defensà els seus drets amb energia i envià a València de Procurador Síndic al notari Joan Batiste Blasco. En 25 de setembre de 1687 es donava sentència favorable en absolut a Vinaròs. La Regia sentència comença així: «En nom del Rei Carles, Pere Josep de Silva Meneses Pacheco Girón Zapata i Toledo, Lloctinent i Capità General i Virrei de València»; seguix en llati, exposant les pretensions de Ulldecona i les consideracions favorables a Vinaròs, perquè «està provat plenament que les aigües del Cenia naixen de diverses fonts que fluixen dins del Regne de Valencia», i sobretot de la «font anomenada Cap d’Aigües» que corre dins del Regne en el terme de Benifassà.
Com diu el Fur I «de determ. Reg.: «Aquest són los termens del Regne de València, del Canar, de Ulldecona, que es riba la mar, així com va lo riu en sus, e passa per la Cénia e ix a Benifaçà; e roman Benifaçà al terme de València, et Morella ab sos termens».Per tant, l’Audiència de València sentenciava i declarava que les aigües del Cenia pertenixen a la Vila de Vinaròs aixís a l’ús com al domini. Signaven la sentència D. Carles Valterra, D. Jaume Madroño, D. Domingo Matheu i Silva, Joan Bte. Ortín Luque. El dret de Vinaròs sobre les aigües del Cenia estava reconegut des del segle XIV. A l’expedient sobre eixe assumpte de l’arxiu municipal de la Vila, carpeta núm. 24, es fa constar que an l’arxiu municipal de Rossell hi havia copia autoritzada de l’any 1384, de una sentència arbitral donada pel bisbe Berenguer de Tortosa al molí de la Torta a 25 de maig de 1332, dividint les aigües del Cénia.
Allí es diu que Ulldecona per una cequia construida per ella, després de regar els seus camps, conduiran l’aigua al riu d’on la pren el molí de la Torta. L’aigua que quede del molí de les Caixetes -terme de Peníscola- es dividirà per mitat entre Alcanar, Vinaròs i Penyíscola; els d’Alcanar la gastaran per abeurar i regar només els ramats; els de Vinaròs i Peníscola, per a moldre, regar i abeurar els ramats. El compromís d’aquesta sentència l’atorgaren l’Orde de sant Joan i la de Montesa.
