Vaga General

Les darreres vagues generals celebrades a Espanya, el 14 de desembre de 1988, el 28 de maig de 1992 i la del 27 de gener de 1994 van tenir diferent incidència a Vinaròs. La primera va ser seguida majoritàriament ja que tots els comerços, fàbriques, escoles, bars, etc. van permanèixer tancats: el poble es va paralitzar. En la segona apenes va tenir escassa repercussió i la tercera no es va notar gens la vaga. La gent ja li havia perdut el respecte. La primera vaga general que es va dur a terme a Espanya es va realitzar al juliol de 1885 a Catalunya. Posteriorment i a partir de 1890 es va començar a celebrar la festa del Primer de Maig amb una vaga general, sent les demés focus de manifestacions fins l’any 1919 en que ja van passar a ser més pacífiques. Les vagues generals de maig de 1901, febrer de 1902 i maig de 1903 van precedir a la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909, sent el 26 de juliol, en que al crit de «Maura No» els barcelonins es van llançar al carrer reivindicant millores de salaris i contra la movilització de reservistes en la guerra de Marroc. Més de tres mil cinc-centes manifestacions i vagues següents sent la pitjor de totes la general promoguda per UGT i CNT, la del 13 d agost de 1917, que van promoure la vinguda de la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la segona República la vaga general d’Astúries i la proclamació d’independència de Catalunya van provocar la repressió per part de la Legió en un lloc i una revolta amb 45 morts en l’altra.
VAGUES DE MARINERS. A Vinaròs es va produir la primera vaga social de tota la província. La va haver de suportar l’alcalde Joaquin Santos de Ibarra en 1883, quan els mariners, juntats en cooperatives, reclamaven millores socials i salaris justos, sentint-se per primera vegada la paraula “esquirol”. Així ho veiem corroborat en el següent text d’una notícia de l’any 1883 (17 de juny), que diu així: «El casino de s. Telmo de Vinaroz ha sido cerrado provisionalmente, de orden del gobernador de Castellón, por fomentarse en él la resistencia de marinos a terminar la huelga iniciada por ellos»(Mª Teresa Badía en «Ayer noticia, hoy recuerdo. Hace 100 años. Diari “Mediterráneo”). En setembre de 1904 va produir-se una gran vaga de les classes obreres a Vinaròs i en contra dels empresaris, propietaris i cacics representants dels interessos de la Cambra de Comerç. El Governador de Castelló va suspendre les societats obreres. Tots els diaris importants de la nació es van fer ressó de dita vaga i a Barcelona es va obrir una suscripció per socòrrer els vaguistes o obrers associats vinarossencs en la mateixa façana de l’emblemàtic Café de Set Portes que va ser molt seguida. El 14 de gener de 1921 va finalitzar una altra vaga de 70 dies que van dur a terme els mariners vinarossencs per disconformitat amb les condicions en que el mantenien els armadors. També en Vinaròs es va dur a terme una vaga pels mariners des del dia 12 de desembre de 1931 fins al 28 de febrer del 1932, en que van quedar les barques amarrades durant quasi tres mesos (78 dies) i reivindicant millores que els patrons es negaven a donar. Dita vaga està molt documentada en el llibre «Cançons i costums de Vinaròs».