Els vents principals s’anomenen tramuntana (N), llevant (E), migjorn (S) i ponent (O). Els vents intermedis es coneixen amb els noms de gregal (NE), xaloc (SE), llebeig (SO) i mestral (NO). A Vinaròs, es coneixien alguns vents amb els noms particulars de vent de la creu, el xaloc; i com garbí, garbinet, de Peníscola o “de les birbadores”, el llebeig; el vent del Nord també s’anomenava “pelacanyes”. També Gambosí significava o significa vent molt fort, mentre que es deia bofolina el ventet suau. (tots ells citats ja en el Diccionari Alcover-Moll). En l’època estival un airet quasi imperceptible de migjorn bufa durant tota la nit i al matí s’encalma, i llavors comença a moure’s el ventet de terra o garbí que perdurarà fins a boqueta nit i es nota molt més des del mes de març fins al setembre. Durant eixa calma que dura més a l’estiu les antigues barques a vela vinarossenques necessitaven de rems per a traslladar-se, no podent-ho fer les més grans de la pesca del bou o d’arrastre que per eixe motiu quedaven en veda des de maig fins a agost, ja que les veles es quedaven penjades pegades al pal i sense poder moure’s. Durant les nits el vent quasi sempre està encalmat i sols es nota fort quan bufen les mestralades. Quan es veu la “bardissa” o barrera de núvols per damunt de les nostres muntanyes és quan bufa el mestral. Aquest vent si que es nota i molt; procedeix de les borrasques del nord d’Espanya o Mar Cantàbric i baixa per tota la ribera de l’Ebre avall. Antigament deien a Vinaròs que el mestral bufava tres dies seguits. És quan hi ha gregalades fortes (dies de tràngol) quan més llagostins agafen els mariners i solen produir-se a la tardor, venint bé els llagostins que es guarden sovint per a les festes de nadal. Els vents del Nord, (paraula que s’utilitza a Vinaròs en lloc de Tramuntana) i Ponent són poc significatius i es noten poc a Vinaròs, ja que el primer és propi del nord de Catalunya i el Ponent afecta més a la part de València. El vent de Llevant és el que al parar produeix les pluges persistents que duren alguns o bastants dies. El vent Mestral conegut com vent Terral produïa que els mariners no anessen a pescar
“Donaria un potosíNomés per tornar-me, un poc,Ponent, migjorn o garbí,Llebeig, mestral o xaloc”.
(Corranda de VinaròsSanchis Guarner. Dicc. Alcover en la paraula Potosí)
Per llevant o per ponent, de la dona sigues parent
Ponent la mou i llevant la plou.
(Dites molt populars de Vinaròs)