Vilaplana Ebrí, Josep

(Torreblanca 1881 – 25-XI-1955). Mestre Nacional. Va exercir a Vinaròs des de 1906, fins la seua jubilació, deixant una estela d’enorme prestigi. Va tenir sis fills, alguns d’ells nascuts a Vinaròs (Juli Vilaplana, en 30-XI-1909). Va fundar en 1919 un museu de Ciències Naturals que després va passar amb ell al nou col.legi Sant Sebastià a partir de la seua inauguració en 1929, que es va perdre en la guerra civil al transformar l’escola en Hospital Militar; els seus fòssils, minerals, cargols i closques de moluscs van ser llençats per les finestres pels soldats nacionals de les tropes franquistes. Comptava el Museu amb més de 221 espècies de cargols catalogades (72 mol.lusc lamelibranquis, 52 gasteròpods, 19 equinodermes, 40 crustacis, 13 pòlips i 12 espongiaris) i més de 100 sense catalogar; dos-cents exemplars de minerals i gran nombre de fòssils en 1932. En 1929 havia rebut el premi de la fundació San Gaspar, a la Virtut, concedit per la Reial Acadèmia Espanyola. Des de 1921 enviava mostres repetides per totes les escoles d’ Espanya. En 1930 havia enviat al bisbe de Coria, per a la regió deprimida de «Las Hurdes» vuitanta col.lecions amb 9.400 exemplars. En 1931 el nombre de col.leccions enviades pels pobles pujava ja a 596 amb un total de 94.870 mostres. Per aquesta intensa tasca va ser premiat amb vot de gràcia per la Inspecció, i de la Junta local de Primer Ensenyament, Premi de la Junta de Protecció a la Infància, Medalla de plata de la Caixa Postal d’Estalvis i de Bronze de la Mutualitat; Premi de l’Acadèmia de la Llengua i de la de Ciències Morals, etc. En 1928 l’Ajuntament de Vinaròs el va obsequiar amb quaranta pessetes per a les vitrines destinades a Biblioteca Escolar. Cinquanta-tres editorials de València, Barcelona i Madrid, etc. van enviar lots de llibres gratuïtament. Els germans Álvarez Quintero van enviar les seues obres completes també debades. De la mateixa manera rebia periòdics, revistes, així com un microscopi, aparell de ràdio, màquina de fotografiar, etc. Les despeses d’enviar les col.leccions repetides a les diferents destinacions les pagava de la seua pròpia butxaca: 6.000 pessetes anyals amb les que a més havia de mantenir l’esposa dolenta (malalta) i sis fills. Va ser nomenat Inspector pel Ministeri d’Instrucción Pública en abril de 1933. Va ser soci de la Real Sociedad Española de Historia Natural, que el va premiar gràcies a les gestions dels catedràtics de Universitat, Luis Lozano i Ignacio Bolívar; amb D. Luis, considerat el 1er. gran Ictiòleg espanyol, va colaborar aportant gran varietat i nombre de peixos. Durant el franquisme va ser apartat de l’Ensenyament Públic, acusat entre altres coses d’haver-se apropiat de l’enciclopèdia Espasa, que era patrimoni personal de l’arxiprest mossén Bono i va impartir classes de batxillerat en l’Acadèmia denominada “Academia Bachillerato” del professor Josep Vidal, de Vinaròs. A la seua mort, ocorreguda a Torreblanca en 1955, van assistir nombrosos ex-alumnes vinarossencs, que li professaren sempre una especialíssima veneració. En juny de 1983 se li va dedicar l’Institut de Formació Professional. Anteriorment també se li havia dedicat, conjuntament amb el mestre Sanchiz, un carrer per l’alcalde Lluís Franco. Per a conèixer els nombrosíssims mèrits d’aquest extraordinari mestre, i de la seua entrega total a la professió, cal remetre al lector a l’article publicat en el setm. “Vinaròs” del 13 de juny de 1981, que escapen obviament per raons d’espai a aquesta obra.