(Vinaròs 15-IX-1808 – Madrid 26-III-1880). Escriptor, polític, publicista, pintor i pedagog. Diputat a Corts. Era fill del capità de cavallería Josep Villalobos, de Ponferrada, i de la vinarossenca Angela Febrer Escribano. Va residir llargues temporades a Londres dirigint el “King’s College” en diverses èpoques des de 1934 amb la seua família ja que va ser comissionat pel govern espanyol per a fer un estudi de l’ensenyament mitjà a Anglaterra i França a fi de crear després l’Escola Normal d’Ensenyament Primari a Madrid, primera en Espanya, dependent de la Universitat d’Alcalà. A Londres va coincidir amb Venceslao Ayguals, amb ocasió de l’Exposició Universal de 1851. Aquest el nomena en el seu llibre “La Maravilla del Siglo”, amb la cita següent: «(…) dias pasados tuve el gusto de abrazar a un ilustre hijo de Vinaroz, a mi querido amigo don Angel de Villalobos, persona de vasta instrucción, fundador y director del Instituto Industrial de Cataluña en Barcelona…hijo del mejor amigo que tuvo mi padre» i poc després afegeix«siendo yo un niño escribí unos versos en elogio del padre de Angel. Se han deslizado treinta años desde entonces y mi buen amigo lleva aún y ha llevado siempre en su cartera esa deshilachada poesia…(…)«, i acaba amb «ayer comimos juntos(…)». Arran d’aquest encontre amb Ayguals a Londres es va afeccionar com ell al periodisme. Políticament Villalobos que va ser fundador i director de l’Institut Industrial de Catalunya, va representar el districte de Manresa (Barcelona) en 5 legislatures (1846, 1850, 1851, 1853 i 1857) i una última a València (Alzira) en 1865. Va ser un dels promotors o iniciadors de la construcció del primer ferrocarril a Espanya entre Barcelona i Mataróamb l’empresari Biada.
Gran defensor de les idees proteccionistes que va difondre principalment en les seues publicacions. Va dirigir des de la seua fundació en 1849 el periòdic «El bien público». Va fundar també la revista «La razón española», editant també «La Colmena. Periódico trimestral de Ciencias, Artes, Historia y Literatura» entre 1842 i 1845. També va escriure algunes obres com “Memoria histórica del emperador Napoleón”, (Londres 1841). «El aceite español de oliva». En el Congrès de Diputats va defensar els interessos de la Junta de Fabricants Catalans davant la Junta Consultiva de Duanes i Arancels. Els darrers anys de la seua vida els passà a Valencia, dedicat al conreu de la taronja en unes extenses propietats situades a Pobla Llarga. Va morir a Madrid el 26 de març de 1880, sent vidu ja des de 1840 de la seua esposa anglesa. Vinaròs li volia dedicar el carrer de Santa Magdalena al pròcer vinarossenc, segurament perquè en ell hauria nascut o tindria la casa pairal, però aquest acord, prés en 1884, desgraciadament, no va prosperar. És encara un deute de gratitud que la ciutat té envers aquest importantíssim personatge local, tant cult i amant de la ciència i el progrés de tots els sabers. Angel Villalobos era fill de Josep Villalobos Guerra, un capità de Caballeria natural de León que es va casar a Vinaròs amb una Febrer de la Torre, Angela Mª Febrer Escrivano. Joan Bover Puig va escriure sobre aquest personatge, l’artícul “Josep Villalobos ayuda a unos vinarocenses, 12 de febrero de 1813” en la publicació “7 dies, Actualitat de Vinaròs”, del 12 de febrer de 2005.