Vinaròs, El nom

El nom del nostre poble, el topònim VINARÒS, ha sigut estudiat per diferents autors. Alguns historiadors antics l’han volgut identificar amb la Intibilis ibéricoromana. Estudis més posteriors l’han volgut fer venir del llenguatge dels íbers, com l’historiador Joan Lluis Roman del Cerro, en la seua obra “El desciframiento de la lengua ibérica” (1990) qui afirma que té el seu origen en BIN /ARES que significa “el tancat de la muntanyeta”, ja que segons ell, Bin l’identifica amb muntanya i Ares /Arus vol dir tancat o Closa. Seria aquest el primitiu Vinaròs del poblat ibèric existent en la muntanyeta que es troba al voltant de la creu de l’ermita. Per la seua autoritat, més bé ens inclinem pel significat etimològic que li donen altres autors més significats.Binalarós es, sencillamente, una adaptación de Ibn (o Abén) Arús (o Arós), nombre del señor de la Alquería árabe a que viene haciéndose referencia. Tal es por lo menos la autorizadísima opinión expresada modernamente por el insigne arabista don Miguel Asín en su «Contribución a la toponímia árabe de España», diu Almela i Vives en “Vinaroz, clarísima Ciudad”. El filòleg català Joan Coromines, qui el fa pervenir de l’àrab encara viu, més precisament de Ibn Al’ Arús, que vol significar el fill del nuvi (“Onomasticon Cataloniae”, volum I, pàg. 93 , quan parla de Canarossa i en el mot Vinaròs). També és molt curiosa l’anècdota que narra el vinarossenc Antoni Mundo en el seu article “El nombre arábigo de Vinaroz”, que li dóna al topònim del nostre poble un origen molt semblant (Setm. Vinaroz, 1967). El nom de Vinaroz es va canviar pel de Vinaròs, segons acord pres per l’Ajuntament el dia 2 d’abril de 1980 i diu així: “Aprobar el expediente para modificar el nombre de Vinaroz por el de Vinaròs, y elevarlo al Consell del País Valencià para su aprobación definitiva.” Dit expedient havia estat elaborat per l’Associació C. “Amics de Vinaròs”.