Xalets

Residències d’estiu. Eren coneguts i denominats a principis de segle XX quan es van posar de moda com a “Villas”. Un dels primers fou el conegut com “La Paloma”, propietat dels pares dels germans Segarra Obiol, tocant a la Llevatera. Com llavors encara hi havia tant pocs xalets, aquest servien de punt de referència a la gent de la mar, als pescadors. Fou a partir dels anys vint que van començar a incrementar-se i construir-se els primer xalets, alguns molt luxosos i amplis, com el de Villa Noema, del sociòleg ulldeconenc Manuel Sales i Ferré, avui conegut com Villa Betania.L’enginyer Felipe Esteller, amb títol d’excel.lentíssim, va construir-se “La Sultana”, que encara es diu així. També d’eixe temps van fer-se els xalets del famós metge odontòleg Bernardino Landete i del pintor Pablo Béjar a Les Llevateres i alguns més de grans, però també en hi havia altres de més humils. Molts estaven fets d’una sola planta, amb menjador al centre i habitacions per tot l’envoltant. Encara queden alguns com a casetes de camp més prop del poble i que al seu frontispici es pot llegir el nom de “Villa…(tal)” i l’any de construcció, que sol anar de 1915 a 1930. Seria amb el “boom” turístic dels anys seixanta que s’han construit al llarg del onze kilòmetres de la nostra costa i formant carrers cap a l’ interior molts més xalets per gent del poble, forasters i estrangers, que han convertit la part menys productiva del nostre terme, quasi inútil per a cultius agrícoles, en deliciòs jardí i esplèndit paradís. Els terrenys que valien poc es van revaloritzar en pocs anys i s’han fet grans negocis amb la fortíssima especulació que creix de dia en dia encara a principis del segle XXI.