Estava instal.lada a l’antic teatre de la plaça Sant Antoni, que havia construit l’alcalde Ayguals de Izco, quan aquesta activitat teatral estava en desús en la nostra ciutat. Va ser gràcies a les gestions fetes pel Diputat Provincial vinarossenc Ràfels García que es va aconseguir aquesta institució, i comptant amb el suport del General Marcelo Azcárraga. Va ser suprimida temporalment i quan el General va ser nomenat Ministre del Govern va ser reoberta. Des de l’any 1904, Vinaròs tornava a comptar amb aquest servei militar, dirigit per un tinent coronel, dos comanants, cinc capitans, quatre tinents i un sargent. Aquest nombre d’oficials uniformats ajudava a donar a Vinaròs un aire de xicoteta capital de que tant es parlava. Dos vegades a l’any es feia una revisió mèdica i assistien tots els joves de la comarca. Amb aquest motiu, gran part de joves i famílies de l’interior de la comarca tenien l’oportunitat de contemplar per primera vegada la mar des de l’explanada allí existent, abans de la construccó del passeig marítim a Vinaròs. La nostra caixa de reclutament militar era la número 47 i comprenia 60 pobles tenint una assignació de 1257 reclutes anyals que havien d’entrar en servei. Com que llavors s’acumulava molta més població jove que normalment portaven uns diners que a les famílies llavors no sobraven, alguns comerciants de la ciutat aprofitaven per pujar tots els preus dels articles encara que les autoritats locals ho reprimiguessen. En 1915 estava de Tinent Coronel D. Juan Carrera Remedios. En 1917 i després en temps de la Dictadura de Primo de Rivera estava dirigida pel Tinent Coronel Joaquim Tirado i Ricardo Lillo Roca, el qual fou destinat a Granada al maig de 1921 i ben prompte aplegaria a ser General en 1926; després el seguiria D. Josep Del Pozo i Lleó. Al març de 1925 seria destinat el Tinent Coronel Nicolau Pelufo Simó, el qual es quedaria a viure retirat en Vinaròs (cens de 1932). Fruit de tota aquesta activitat de militars d’alta graduació serien els naiximents en la nostra ciutat d’eminents personalitats militars com el Capità General D. Tomàs Garcia Rebull i D. Josep del Pozo, Capità General de València. També es provocarien moltes relacions de simpatia, amistat o familiars, com el cas de la filla del Tinent Coronel Lillo que es casaria amb el vinarossenc Delmàs, per posar un exemple. Aquesta «Caixa» de Reclutament militar va ser suprimida al juliol de 1931, amb motiu d’unes reformes militars.
L’entitat segurament tindria oficines, cavallerisses, etc. i havia estat situada en diferents llocs de la població, com és el cas del carrer de sant Tomàs, però sempre tenia greus problemes de liquidesa que havia de pagar l’Ajuntament, ja que en les publicacions locals d’aquella època es parlava sovint de que per retrassaments greus de pagament, es podria perdre aquesta institució que tants beneficis econòmics reportava al comerç local.