Nom donat a un carrer de nova apertura en sessió de l’Ajuntament del 26 d’octubre de 1965.
Capdevila Nebot, Alvaro
(Les Useres 1907 – Castelló 1984). Arxiprest de Vinarós. Abans havia exercit com a vicari del rector Enrique i Tarancon durant la postguerra. En juliol de 1972 va ser declarat Fill adoptiu de Vinaròs. En deixar Vinaròs va ser nomenat canponge de la catedral de Tortosa. Entre les seues gestions cal destacar les obres de l’arxiu i despendències posteriors de l’edifici on s’ubiquen les oficines i saló de reunions. Va promoure la construcció de la nova parròquia de Santa Magdalena i nova capella de Sant Roc. Durant el seu manament es van celebrar amb gran esplendor i èxit les festes cinquantenaries de la Relíquia de Sant Sebastià en 1960. Va permetre, però, el canvi de sòcols de rajoles antigues dels altars laterals de l’arxiprestal per uns altres molt menys valuosos fets amb pedra d’Ulldecona o substituïts per taulons de fusta d’aglomerat i la instal.lació a un cunyat seu, guàrdia civil, d’una granja d’engreixament de pollastres a la golfa de la casa abadia.
Santa Filomena
Arràn del descobriment de la tomba d’aquesta santa màrtir al cementeri romà de santa Priscil.la en 1802, es va anar escampant i / o implantant aquesta devoció a la verge i jove màrtir que pels símbols i escriptures que van aparèixer en la làpida va patir martiri morint per ferides de sagetes als 14 anys durant els primers segles del cristianisme. Les estampes representen a aquesta verge amb la palma del martiri, portant o bé una ancla o una o diverses fletxes. La imatge de la santa de Vinaròs, que era treta en processó el dia de la seua festa, es va adquirir a la casa d’objectes religiosos de València del Sr. Orrico, cap a 1882, i era obra de l’escultor Josep Guzmán. Les seues devotes, conegudes com les filomenes, eren una Associació religiosa integrada per xiques joves. Mossén Sebastià Brau va ser l’iniciador d’aquesta devoció que ja es mantenia a nivell particular, l’any 1883. El 13 d’agost de l’any següent es va inaugurar un altar propi i imatge a l’arxiprestal. Un canonge de Tortosa va proporcionar fins i tot un relicari de la Santa. (Borràs, pàg. 456). En 1920 mossén Bono tornà a recuperar la tradició mig perduda i en 26 de setembre es va reinaugurar el seu altar propi a l’arxiprestal i així renaix la devoció estant prou activa fins la guerra civil de 1936. La junta anual de l’associació la conformaven nou jovenetes de la localitat que es denominaven “Hijas de Maria Inmaculada y Santa Filomena, Virgen y Mártir”. La festa es celebrava en diumenge variable (juny o agost), segons diversos recordatoris que es conserven. A partir d’octubre de 1957 es va reorganitzar l’associació però canviant-li part del nom i l’advocació per la de “Archicofradia de Hijas de Maria y Teresa de Jesús”, conegudes popularment com “Les Teresianes”.
Caparrons
Partida de terme que també s’atribueix o que està contigua a la denominada “Coves del Vent”, però resulta un topònim molt menys conegut.
Santa Catalina, Festa de (Santa Caterina)
Es celebra la seua festa tan popular i tradicional al nostre poble de les xiquetes escolars, el dia 25 de novembre. Coincidint prácticament amb una nova llei de 1970 per la qual s’implantava la Educación General Básica (EGB) amb ensenyament mixte de xiquets i xiquetes junts en una mateixa aula, les dos festes de Sant Nicolau i Santa Caterina es van fundir en una sola i es celebraven a conveniència de les dades un dia o un altre. Però declarada la data del 6 de desembre Festa de la Constitució Espanyola, ha quedat ja definitivament consolidada la del 25 de novembre per als xiquets de totes les escoles. Sobre les seues celebracions que foren vigents i les que encara segueixen celebrant-se, cal consultar-les en el llibre de “Cançons i costums de Vinaròs”.
Capçades
Nom d’una de les partides del nostre terme municipal, al sudoest de la població, a banda i banda de la carretera Nacional 340, des de la carretera de sortida a Benicarló cap a la via del ferrocarril. Rep eixe nom, que en la nostra llengua vol significar faixes de terra o també solcs, encara que el seu terreny no es apte per al cultiu ja que quasi per tots els llocs les roques planes afloren a la vista. Nom del primer lloc on es trobava el camp del futbol del Vinaròs. Correspon als polígons 29 i 31 del cadastre. En l’actualitat s’ha poblat amb grans hipermercats, magatzems, fàbriques, escorxador municipal, etc.